dissabte, 24 juny, 2017

“La figura del conseller delegat en les societats de capital”

Nomenament de conseller delegat: L’article 249.3 de la Llei de societats de capital, modificat per la Llei 31/2014 i amb efectes des del 24 de desembre de 2014, estableix en relació amb la delegació de facultats del consell d’administració, que quan un membre del consell d’administració sigui nomenat conseller delegat o se li atribueixin funcions executives en virtut d’un altre títol (per exemple, mitjançant poder general), serà necessari que se subscrigui un contracte entre aquest i la societat que haurà de ser aprovat prèviament pel consell d’administració amb el vot favorable de les dues terceres parts dels seus membres. El conseller afectat s’haurà d’abstenir d’assistir a la deliberació i de participar en la votació. El contracte aprovat s’haurà d’incorporar com a annex a l’acta de la sessió.

Delegació de facultats del consell d’administració: Quan els estatuts de la societat no disposessin el contrari i sense perjudici dels apoderaments que pugui conferir a qualsevol persona, el consell d’administració podrà designar d’entre els seus membres a un o diversos consellers delegats o comissions executives, establint el contingut, els límits i les modalitats de delegació.

La delegació permanent d’alguna facultat del consell d’administració en la comissió executiva o en el conseller delegat i la designació dels administradors que hagin d’ocupar aquests càrrecs requeriran per a la seva validesa el vot favorable de les dues terceres parts dels components del consell i no produiran cap efecte fins a la seva inscripció en el registre mercantil.

No es podrà delegar les següents facultats:

  • La supervisió de l’efectiu funcionament de les comissions que hagués constituït i de l’actuació dels òrgans delegats i dels directius que hagués designat.
  • La determinació de les polítiques i estratègies generals de la societatc) L’autorització o dispensa de les obligacions derivades del deure de lleialtat
  • La seva pròpia organització i funcionament
  • La formulació dels comptes anuals i la seva presentació a la junta general.
  • La formulació de qualsevol classe d’informe exigit per la llei a l’òrgan d’administració sempre que l’operació al fet que es refereix l’informe no pugui ser delegada.
  • El nomenament i destitució dels consellers delegats de la societat, així com l’establiment de les condicions del seu contracte.
  • El nomenament i destitució dels directius que tinguessin dependència directa del consell o d’algun dels seus membres, així com l’establiment de les condicions bàsiques dels seus contractes, inclosa la seva retribució
  • Les decisions relatives a la remuneració dels consellers, dins del marc estatutari i, si escau, de la política de remuneracions aprovada per la junta general.
  • La convocatòria de la junta general d’accionistes i l’elaboració de l’ordre del dia i la proposta d’acords.
  • La política relativa a les accions o participacions pròpies.
  • Les facultats que la junta general hagués delegat en el consell d’administració, tret que hagués estat expressament autoritzat per ella per subdelegar-les.

Necessitat de subscripció d’un contracte entre el conseller delegat i la societat. Es tracta d’un contracte de subscripció expressa obligatòria, això és, es requereix la declaració de voluntat de la societat (emesa pel consell d’administració) i la declaració de voluntat del conseller delegat emesa de forma expressa i la documentació per escrit del seu contingut. La Llei de societats de capital no entra a valorar si la naturalesa del contracte ha de ser laboral ordinària o d’alta direcció.

En el cas d’administradors únics, mancomunats o solidaris la Llei no exigeix la signatura de cap contracte, sinó que n’hi haurà prou que les seves retribucions i indemnitzacions es configurin en els estatuts de la societat.

La Direcció General del Registre i Notariat (DGRN) ha assenyalat que s’ha d’admetre una clàusula estatutària que, alhora que estableixi el caràcter gratuït del càrrec d’administrador –amb la conseqüència que no percebi cap retribució pels seus serveis com a tal– afegeix que l’acompliment del càrrec de conseller delegat serà remunerat mitjançant la formalització del contracte corresponent.

La Llei de societats de capital assenyala que en el contracte es detallaran tots els conceptes pels quals pugui obtenir una retribució per l’acompliment de funcions executives, inclosa, si escau, l’eventual indemnització per cessament anticipat en aquestes funcions i les quantitats a abonar per la societat en concepte de primes d’assegurança o de contribució a sistemes d’estalvi.

El conseller no podrà percebre cap retribució per l’acompliment de funcions executives les quantitats o conceptes de les quals no estiguin previstes en aquest contracte.

El contracte haurà de ser conforme amb la política de retribucions aprovada, si escau, per la junta general.

Encara que la Llei de societats de capital en aquest tema parla només de la retribució, el contracte de conseller delegat pot tenir el contingut que les parts vulguin donar-li amb els límits que derivin de la seva naturalesa. Per tant, les parts no poden alliberar al conseller delegat de les obligacions i deures que la llei imposa als administradors en general i els mateixos límits que s’imposen a l’actuació dels administradors en general seran aplicables al contracte de conseller delegat.

El contracte amb el conseller delegat és una informació rellevant per als socis, de manera que el consell no pot denegar la seva exhibició als socis a sol·licitud de qualsevol d’aquests, que poden exercir el seu dret d’informació.

Recentment el registre mercantil està rebutjant la inscripció del nomenament d’un conseller delegat, si no es fa constar en la certificació de l’acord o en l’escriptura que s’ha subscrit aquest contracte.

fiscalcomptable8

Som advocats i assessors jurídics mercantils. Consulteu-nos sense compromís trucant al 972 426 004 o per correu electrònic adreçat a juridic@rm-assessors.cat.

 

Deixa un comentari

El teu email no serà publicat. Camps obligatoris marcats *

*