Responsabilitat civil per mort en residències de gent gran i responsabilitat patrimonial de l’Administració per la gestió de la crisis del COVID-19.

Les conseqüències del COVID-19 obren la porta a multitud de possibilitats per emprendre accions judicials contra les administracions públiques per manca de mitjans i manca de previsió en temes sanitaris, tals com falta d’equips de protecció pel personal sanitari o el discutible criteri seguit per determinar els ingressos hospitalaris o les morts produïdes en les residències de gent gran.

Una de les vies per instar la reclamació pel que fa a les residències de gent gran, es podria basar en l’incompliment contractual de l’art. 1101 i següents de el Codi Civil, ja que segons la doctrina la relació amb el centre seria la pròpia d’un contracte d’allotjament i arrendament de serveis.

En aquest sentit té especial interès la recent Sentència núm. 171/2020, d’11 de març, de la Sala del Civil del Tribunal Suprem, relativa a la mort d’una dona gran en una residència de titularitat privada. En tot cas, però, caldria acreditar la responsabilitat de la residència demandada, encara que sigui per negligència.

També es podrà reclamar contra les entitats asseguradores de decessos donat que no es van celebrar els enterraments que tenien coberts per aquestes assegurances i es podrà interposar recursos contra sancions imposades a causa del confinament.

Som advocats. Consulteu-nos sense compromís trucant al 972 426 004, o per correu electrònic adreçat a juridic@rm-assessors.cat.

No hi ha comentaris

Escriu un comentari